Socialisme i comunisme
Tots els modes de producció s’han caracteritzat pel mateix conflicte de classes. El materialisme històric descriu la direcció d’aquest procés vers la desaparició de les classes i la instauració del comunisme, després de passar pel socialisme.
En una societat en lluita de classes, l'Estat pretén ser l'intermediari just entre interessos contraposats, però en realitat és l'instrument que la classe dominant utilitza per mantenir la seva posició. La fase capitalista, presidida per la propietat privada, serà substituïda per la dictadura del proletariat, que eliminarà la forma privada de propietat, i per la societat comunista: una societat sense classes en la qual imperarà la propietat coŀlectiva i l'Estat serà abolit. Una societat on «el lliure desenvolupament de cada persona serà condició necessària per al lliure desenvolupament de tots». Segons Marx, la desaparició de les classes socials permetria a la humanitat viure finalment, en pau, igualtat i llibertat.
Marx va creure que el fracàs del capitalisme era inevitable en detriment del comunisme: «el desenvolupament de la indústria moderna, concep de cap a peus la mateixa idea en què la burgesia produeix i s'apropia dels productes. El que la burgesia produeix, sobretot, és la seva tomba. La seva caiguda i la victòria del proletariat són inequívocament inevitables».
El comunisme, futur estat de la societat, es considera com la negació del treball actual en el capitalisme. Marx va escriure a La ideologia alemanya: «el comunisme no és per nosaltres un estat que ha d'ésser establit, un ideal la realitat del qual s'ha d'ajustar per ella mateixa. Anomenem comunisme al moviment verdader que aboleix l'estat actual de les coses. Les condicions d'aquest moviment venen de les premisses existents d'ara».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada